El racó d’en Pucu



Fisonomia del recorregut de la Mitja Marató de Granollers’2011

(per Miquel Pucurull)

Km 0 a l’1

La sortida d’aquesta mitja, reconeguda per molts com la més ben organitzada i atractiva de totes quantes se celebren a Catalunya, la farem a la Plaça de Serrat i Bonastre, molt a prop de l’Estació de la Renfe.

Això de sortir a tocar de l’Estació li atorga un atractiu especial per als que -intueixo que serem uns quants- anirem a Granollers amb un medi tan agradable per viatjar com és el tren. A més a més ens servirà per evocar que, segons he llegit, el ferrocarril hi va arribar per primera vegada l’any 1854 procedent de Barcelona, com molts de nosaltres avui.

¿I si ara, just al sortir, diguéssim alguna cosa dels orígens de Granollers? Doncs sembla ser que tot i que les troballes més importants pertanyen a l’era romana, s’hi han trobat antics vestigis que estableixen que la població té més de 4.000 anys d’antiguitat, que déu ni do. Respecte del topònim, malgrat que alguns estudiosos han dit que el mot “Granollers” es deriva de “gralla” o “gra” (“lloc de gra”), s’ha arribat a la conclusió de que la paraula prové del català antic “granolla”, és a dir “granota”, uns animalons que pel que se sap abundaven en els aiguamolls del riu Congost que voreja la ciutat. Així, el consens diu que Granollers significa “lloc de granotes”. Divertit nom; no està gens malament per començar.

A l’edat mitjana, Granollers va ser emmurallada, com era de rigor. Els cronistes diuen que les seves muralles van aixecar-se en el segle XV. Quan van ser enderrocades, en el XIX, conformaven un hexàgon amb onze torres de defensa, cinc portes d’entrada i un camí de ronda al que anomenaven “corredossos”

 

 

 

 

 

 

 

Recreació de la ciutat emmurallada de Granollers en el segle XVI

(segueix)

 


18/01/2011
Fisonomia de la Cursa del Barri de Sant Antoni 2011

D’entrada, cal dir que la Cursa del Barri de Sant Antoni és una de les més antigues de quantes se celebren a Barcelona, i això ja li atorga un grau de confiança. Qui això escriu l’ha corregut diverses vegades, una d’elles la tercera que es va celebrar, i sempre li ha semblat molt cuidada i amb detalls de qualitat. Per posar-ne un, el lliurament de premis dels primers anys els feia l’insigne poeta desaparegut l’any 1986,Joan Oliver (Pere Quart), veí del barri.

(LLEGIR L’ARTICLE SENCER)


23/12/2010
FISONOMIA DEL RECORREGUT DE LA CURSA DELS NASSOS 2010

Km 0 al 1Començo dient el que tothom sap: a la cursa del darrer dia de l’any, la tradicional Sant Silvestre, nosaltres li diem la Cursa dels Nassos.Amb aquest nom rememorem un antic costum a Catalunya, com era la de fer que els nens i nenes busquessin un home que tenia tants nassos com dies té l’any. Els grans els hi feien la broma de dir-los que “…l’he vist: ha passat pel carrer fa una estona”, i els infants sortien buscant a algú amb 365 nassos, sense parar esment en que només quedava un dia per acabar l’any.Nosaltres, com nens (que això és bo), sortirem també a buscar-lo… 

(Continua…)


03/12/2010

Fisonomia del recorregut de la Cursa de Sant Andreu 2010

Enguany, la sortida d’aquesta cursa la realitzarem, a diferència d’anys anteriors, a la Rambla de Fabra i Puig, davant del local del Club de Natació Sant Andreu, que és l’entitat que l’organitza. Una cursa de molts atractius, un d’ells que és gratuïta, rara avis en una època com l’actual; un altre el seu recorregut, bastant planer, i molt amè, farcit de llocs carregats d’historia. (més)


Fisonomia breu del recorregut de la Jean Bouin Open 2010

Qui és aquest nanu? Si llegeixes l’article sobre la Jean Bouin Open 2010 del mestre Pucu ho podràs averiguar!!


Pujant a la Carretera de les Aigües

La Carretera de les Aigües és un lloc de Barcelona on hi anem sovint els que ens agrada córrer. Normalment s’hi va en cotxe. Però a vegades, alguns hi pugem corrent des de casa. I en fer-ho, a ritme lent, perquè no pot ser d’altra manera (per a la majoria…) degut a que és una pujada que déu ni do, gaudim de la visió que ens ofereixen les cases i els edificis de l’Avinguda del Tibidabo, el seu camí natural per arribar-hi.

El que és ara l’Avinguda del Tibidabo era (més).


Fisonomia de la Carretera de les Aigües

El Pla dels Maduixers, reformat el seu espai des de fa relativament poc temps, és un punt per començar a córrer a la Carretera de les Aigües després d’aparcar-hi el cotxe (on es pugui els dissabtes i diumenges), excepte per a alguns que hi venen corrent a peu per l’Avinguda del Tibidabo.Normalment, quan comencem, enfilem cap a la dreta. Cap el tram (més).


Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: