Arxiu



10/04/2011

PIULADES DES DE…

Les piulades dels dies previs:

I les piulades des de les muntanyes:

L’espectacular senyera dalt del Pic del Vent


03/04/2011

NY FITNESS HALF-MARATHON

A les 10.30 arribem a l’aeroport del Prat, fem check-in i li fem gràcia a la noia de l’aeroport i ens posa dos seients al darrere, de first class , els més còmodes, olé triomfem, el viatge comença bé!! Volem durant casi 9 hores i aterrem a NY a les 15.10h hora yankee.. després, un cop ja amb les maletes, pillem un d’aquells mítics taxis new yorkins que omplen la ciutat i que ens porta al que serà la nostra casa durants uns dies … A les 11.30h m’estiro al llit i em quedo adormida profundament fins a les 3 que em desperto de cop i miro el rellotge, ja neguitosa per la cursa .. tot i això continuo dormint fins les 5, el jet lag es fa de notar.. i ja a les 6 em llevo tot i tenir el despertador a les 6.30 .. esmorzem i mirant els papers de la cursa veig que comença a les 8 i no a les 8.30 com jo creia.. Sortim del pis amb el temps molt just pero arribem a temps, fred i molt, molt vent… Un cop ja a Central Park una marabumda de dones omplen la zona de la sortida, es veuen dorsals per sobre del number 10.000.. res em poso a la sortida amb els dorsal entre el 1.000 i el 1.999 tot i que jo portava el 10.. si si el 10!!! …i es que crec que vaig posar la meva marca en kms i ells han agafat com si fossin milles!!! Bé ja estic a la sortida, després dels discursets d’uns i d’altres, que si organitzadors, sponsors etc i donar la fatal noticia de la mort de la campiona de l’any passat , comença a sonar i a cantar l’himne dels Estats Units, tot molt solemne, i ja si donen la sortida! D’entrada els 4 primers kms pateixo molt, la panxa em fa de les seves, passat el 5 aconsegueixo ja sentir-me millor però ara em costa molt respirar i empassar, tinc molta mocositat, no se perquè pero entre que a l’avió em vaig mig encostipar i que a la casa hi ha fa una calor impreassionant que resseca a tope m’he llevat així i, per altra banda tot plegat, fred, aire i vent no m’han deixat còrrer a bon ritme. El circuit per tot Central Park , dues voltes, el paissatge genial, veure l’sky line entre els arbres, l’immensitat del parc, la gentada que hi havia per allà, corrent, caminant, patinant, jugant… tot molt gran i preciós, sentir que estàs allà en un lloc així d’especial enmig d’una enorme ciutat et fa sentir estrany pero es fascinant.. Després de tantes sensacions estranyes i en una cursa en que el resultat per mi era el de menys, m’he parat a 5 o 6 avituallaments a beure aigua.. i al final després de 1h42min arribo a meta, no és la meva millor marca ni de bon tros pero estic igual de contenta que si hagués fet marca, he corregut pel pulmó d’una gran ciutat, l’ambient ha sigut genial, la gent animava molt i les dones que corrien, totes ho feien amb un gran esperit esportiu, segurament més del que hi ha a casa nostra.

Acaba la cursa , em donen la meva medalla i cap a “casa” a la dutxa, ara si comença el mati .. directament cap a la 5th avenue perquè volem aprofitar el solet que fa per pujar a l’Empire State i al Top of the Rocks per fer unes fotos ben xules…

PAT D.

(La Pat va arribar en el lloc 176 de 7492 corredores que van creuar la línia d’arribada i en el lloc 37 de la seva categoria amb un crono de 1:42’31”)


02/04/2011

Medijocs 2011

Amb aquesta cantera, tenim el relleu generacional dels CnR’s assegurat!!

Recull de fotos dels CnR’s a la cursa


26/03/2011

III Cursa nocturna dels Mussols

Algunes imatges

32è classificat, Oriol D

Oscar M, acabant dignament tot i l’esguinç de tormell

Qualsevol moment és bò per un somriure…

L’equip al complet amb els frontals a punt!!

Aviat penjarem el reportatge sencer!!


25/03/2011

DEBUT D’UNA CnR A LA MITJA DISTÀNCIA

Em desperto un quart de set del matí, sorpresa d’haver dormit del tirón. I és que ahir a la nit no podia dormir pensant en el que m’esperava a l’endemà: La meva primera Mitja Marató!!

Vaig començar a entrenar el mes d’octubre, quan em vaig il.luminar i vaig decidir que un dia no molt llunyà correria una marató. En aquest temps he tingut les meves lesions i desgràcies vàries, que llavors em van semblar definitives per deixar-ho abans de començar, però que en la distància veig que em van servir per reafirmar la meva convicció i sentir-me orgullosa d’haver tirat endavant.

Em dirigeixo a Calella, a la 3ª edició de la MM Costa Barcelona Maresme, a la que anuncien és la MM més ràpida de Catalunya. Algun altre slogan podria haver estat més incitador per a una novell? Arribo amb una hora d’antelació i l’ambient que es respira és impressionant. Fa un sol espectacular, i un vent suau que posteriorment em donarà vidilla quan més ho necessiti. Observo atentament a la gent i tothom em sembla molt preparat. Per què em ficaré en aquests embolics? I és que encara no sé com reacciona el meu cos passat els 18 km. Però en fi, la diferència no és tanta. Em fico al darrera, intentant no molestar als que suposo que surtiran bastant més sobrats que jo. Intento mantenir-me concentrada entre els riures i els crits dels corredors, i sense adonar-me’n comença la cursa. La poca gent que tinc al darrera comença a passar-me, però els deixo fer. Abans de començar ja havia decidit seguir els consells d’un expert corredor que em va recomanar que fos prudent i guardés energia pel final. He de reconèixer que soc força competitiva, i això de que em passi la gent quant tinc forces de sobres no em va gens.

La cursa és totalment plana i recta, seguint el mar, i els km van passant. Alguns corredors em continuen avançant, però no desespero i continuo poc a poc. Em dedico a animar els grups de jubilats que han sortit a prendre el solet i que ens miren de lluny. I és que no hi ha res com els ànims, ni que siguin d’un desconegut. Cada somriure i cada aplaudiment que em dediquen em dóna forces per continuar. Repasso el meu estat físic i mental. Genoll: aguanta bé; Flato: ni rastre; ànims: A TOPE! La cursa s’ha estirat força i corro sola quan arribo al km 13 i toca tornar a Calella des de Malgrat de Mar. Jo em sento millor que mai, però la gent comença a baixar el ritme i poc a poc vaig avançant als corredors que em passaven al km 5. Arriba el km 17 i molts d’ells comencen a caminar. Sé perfectament el que és desanimar-se i sentir que no et queden forces, per això em giro continuament per animar a tots els que caminen: Ja has arribat fins aquí! No et queda res! Contino passant corredors i m’aproximo al meu moment crític. Tinc tendència a enfonsar-me quan em queda molt poc per arribar, i cap el km 19 el meu cap enviava senyals al meu cos perquè caminés sense cap motiu aparent. Intento frenar una mica i fer passes més lentes, però el meu cos va llançat i les cames en veure que paro em fan mal. Passo el km 20 i un home d’uns 60 anys veu que ho estic passant malament i m’anima a seguir el seu ritme. Corro uns metres al seu costat molt a poc a poc per omplir d’aire els pulmons i li agraeixo, però de seguida l’abandono: això mereix un gran sprint final. A uns 300 metres de l’arribada trec a la velocista que porto dins i començo a correr tan ràpid que els espectadors no tenen temps ni d’animar-me. Veig el cartell dels 21km, i els 97 m restants, que pensaven es farien eterns, passen en un suspir. Sento el meu nom per megafornia a la meta, i no penso ni en què ho he aconseguit…només penso en com ho he disfrutat!

Qui m’ho anava a dir, jo que pateixo tant als 10 km, que disfrutaria tant dels 21. En fi, és l’avantatge de saber que en una primera cursa qualsevol resultat és un bon resultat.

Torno a casa feliç del meu temps, de les sensacions viscudes, de l’olor del mar i dels ànims de la gent. Intento recordar els meus pensaments durant la cursa, i no aconsegueixo que em vingui al cap res de profit. Sembla mentida que en 2 hores no hagi arribat a cap conclusió ni hagi pensat res trascendental. Potser estava massa ocupada intentant traspassar els meus pensaments telepàticament a aquella dona que em mirava, i semblava que em volia animar però no es decidia. Sé que en dos dies em tornaré a posar les bambes i entrenaré per la propera cursa. Aquestes bambes que han fet amb mi tot el camí, que m’encanta veure brutes i desgastades, que parlen per sí soles de tot el que he passat per arribar fins aquí.

Cris Martin


20/03/2011

Última cursa…

…de l’hivern i tot a punt pels nous reptes esportius que ens esperen aquesta primavera!! Avui alguns CATnRUNNERS han fet una duríssima sortida d’entrenament de 22km pel Parc Natural de Sant Llorenç tot pensant en la TRAILWALKER, d’altres han competit a la XV Mitja Marató de la Vall del Congost i una altra representació dels nostres atletes ha participat a la I Cursa del Rodal de Sabadell. Algunes fotos de la Cursa del Rodal de Sabadell:

Crònica d’un CnR a la XV Mitja Marató de la Vall del Congost

“A les 5:50 sona el despertador, dutxa, esmorzar i cap a Aiguafreda. Osti! Són les 7 del matí i ja estic al poble… i jo què faig tant d’hora quan encara falta una hora? Ufff… Jo abans no era així, arribava amb el temps justet per sortir… Aquests Catnrunners m’han fet agafar males manies…jejejeje. Vaig a buscar el dorsal, a buidar el canari a un bar ple de corredors, preparo els “xutes” i començo a escalfar… I encara falta mitja hora! Sort que trobo a la Maria, companya de feina, que m’acompanya a la sortida. Gran ambient de sortida i quan falta un minutet per les 8 comencem a córrer… Pugem poble amunt fins agafar una pista forestal, agafo una posició davantera i així evito quedar encallat al primer corriol. Comencen les fortes pujades, km1-2, i baixades… vaig bé, agafo un bon ritme i endavant. Cada cop hi ha més distància entre uns i altres. Anem un grupet de 6 o 7 a bon ritme i agafem una pista forestal a mà esquerra i amunt! Osti! No veiem cap tros de cinta, tirem i tirem però quan portem un bon tros ens adonem que anem malament…merda! A baix ràpid fins a trobar una cinta. En total perdem aproximadament 18-20minuts i fem gairebé tres quilòmetres més…que hi farem. Amb això que arribem al km 5 en aproximadament 1 horeta, una mica lent. Comença la pujada forta, tothom camina i aprofito per adelentar tot i la incomoditat. La pujada són 3 km amb un desnivell acumulat de 600 metres. Estic bé, m’agrada, tot i l’enrabiada del temps perdut. Finalment arribo al cim, estic al Taganament i quines vistes! El lloc és genial, segon avituallament, aigua, platan i cap a baix. La baixada és tècnica i s’ha de vigilar de no relliscar, però gaudeixo com un nen. Travessem algun riuet i zones ombrívoles molt boniques. Les sensacions són bones, estic bé i amb força. Arribo al km 18, xute de maxifuel, última pujadeta amb un desnivell de 200m fins arribar a dalt dels Cingles de Berti, km 19. D’aqui baixada tècnica fins arribar a la pista forestal que porta directament a Aiguafreda. a l’arribada ens espera força gent que ens aplaudeix. Finalment 3h 10 min, molt content del resultat. Agafo la bossa del corredor que porta una samarreta tècnica, mitjons, un fuet, caldo i una ampolla de vi… igualet a les curses d’asfalt! Ràpidament agafo el cotxe i sense dutxar-me cap a Barcelona, a kurrar una miqueta. I em pregunto…perquè feia tant temps que no feia curses de muntanya?” Autor: Oriol D.


31/01/2011

Mitja Marató de Barcelona

Cursa de muntanya del Mont-Rodon (12,7km)

(Fotos)

Els que hem anat a la Mitja de BCN ens ha tocat matinar molt. Ha estat una cursa passada per aigua amb gran representació de CATnRUNNERS i amb Millors Marques Personals (MMP) per tots!!

Els dos CnR’s que han participat a la Cursa de Muntanya del Mont-rodón (12,7km) també han fet MMP!!

Els CnR’s hem tornat a mostrar el nostre caràcter solidari donant suport aquesta vegada al “Moviment R” que és una iniciativa a favor del medi ambient i en contra de la generació massiva de residus


16/01/2011
 
XII Mitja Marató de Terrassa

Bona representació de CnR’s aquest cap de setmana a la Mitja de Terrassa i moltes MMP a les terres de l’etern rival!! Moltes felicitats a tots!!

Això si, hem de fer un “canvi de xip”…com pot ser que siguem tan despistats???

Avui, als mitjans de comunicació hi circulen rumors de problemes interns a l’equip. Comenten que aquests esprints finals han provocat divisions al vestidor i fins i tot parlen de possibles canvis d’aires d’alguns CnR’s abans que finalitzi el mercat d’hivern.

Des de la directiva de CnR’s es desmenteixen tots aquests rumors!


Click per veure la resta de fotos


08/12/2010

Acabem el pont amb uns quants CnR’s dalt del Pic del Vent

 

(fotos)

 


28/11/2010
 

Eleccions al Parlament i sortida de CnR pel Parc fluvial del Ripoll

 
 
 
 


08/11/2010

Una foto de grup amb molts CATnRUNNERS. Un bon record de la Cursa del CNS, a la nostra ciutat!!


24/10/2010
 

MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI

 
 
 
 
Tot i la sortida caòtica, les rampes, les llagues i alguns mugrons sanguinaris, els 4 CATnRUNNERS hem complert l’objectiu de fer una sortida matinera (potser una mica massa…) per rodar 21km més com a preparació per la Behobia i aconseguir de pas un parell de MMP!!
4 CATnRUNNERS??? On és el 4t…? Serà que és una mica tímid??
 
 

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: