03/07/2011

Trail de Font Romeu 2011



Cap de setmana de sensacions, de descobriments, d’aventura, d’il·lusions, d’esport i d’esforç. Cap de setmana d’herois, de cracks, de campions i campiones del món, aficionats i amants de la muntanya, del Pirineu i de Catalunya.


Podriem definir-ho de mil-i-una maneres però de ben segur que ens quedariem curts d’adjectius. Còrrer, encara que siguin uns metres, al costat d’alguns dels millors esportistes del món és una gran experiència però arribar a meta just 5 segons abans que el Kilian Jornet ha de ser l’èxtasis, oi Josep A? Si, hi ha truc però, i que? El Kilian havia sortit una hora abans que nosaltres però feia la cursa de 45km i nosaltres la de 25km…o 28km!!

Tot i que hem passat la nit a menys de 100m de la sortida de la cursa, per no perdre els bons costums, hem volgut matinar i així poder esmorzar tranquilament i veure també la sortida de la Kilian’s Classik Passion (45 kms).



En Kilian, com ja té per costum, ha sortit des de la 3a o 4a fila. Ell és molt conscient que el temps o els quilòmetres en aquest cas, posen a cadascú al seu lloc i, evidentment ha arribat el primer amb una bona diferència sobre el 2n classificat també del Salomon Team.

Després de la sortida de la cursa de 45km teniem una horeta que hem aprofitat per fer un cafè i els darrers i diversos preparatius que requereixen una cursa d’aquest tipus. S’acostaven les 9 i calia començar a escalfar…només una mica, eh! Hem fet “uns llargs” amb els amics de @Clubruntweet i cap a la sortida hi falta gent! Control d’accés i ja som dins!! Somriures, desitjos de bona sort a la cursa però, tot i que cap de nosaltres diu res, se’ns nota a la cara…la cursa ens fa molt respecte i estem una mica “acollonidos”! No hi ha marxa enrere, l’speaker en un francès que no entenem ens dona la sortida i comencem a còrrer! La Kilian’s Classik Authentique
(25 kms)
ha començat puntualment a les 9 del matí amb una temperatura fresca però molt agradable i uns núvols amenaçadors que treuen el cap per sobre de les muntanyes. Estem a casi 1.800m d’alçada i ens espera això:



Segurament no som del tot conscients del que ens espera i encara menys ens esperem que l’organització ens obsequiï amb 3kms de més dels 25km inicialment previstos…

Sortim des del carrer principal de Font Romeu, encara no 500m d’asfalt en pujada i de seguida arribem a un camí que també s’enfila cap amunt. Alguns problemes inicials amb el dorsal per culpa del vent i els rídiculs imperdibles que ens han donat però iniciem la pujada sense problemes el Josep A, el Xavi R i jo mateix. Patim per l’alçada i les possibles conseqüències de falta d’oxígen que puguem tenir però de moment, tot va bé! Arribem al primer avituallament al km.7 morts de set i de gana. Cinc gots d’aigua de cop, xocolata i una mica de fruita abans d’afrontar una duríssima pujada quasi bé vertical! Això si, amb sorpresa final d’un petit avituallament que no esperàvem i que hem agraït moltíssim just després de baixar com hem pogut la pista negra! I una nova sorpresa quan ens ha atrapat el Xavi R i hem pogut còrrer una bona estona tots tres plegats!!





A partir d’aquell moment, un trencacames amb tot tipus de terrenys, més i menys tècnics i amb algunes gotetes que de tant en tant anaven caient. Per sort, el temps ens ha respectat i aquestes quatre gotetes s’han quedat només en això. Més endavant sortiria el sol i fins i tot, durant els últims 10km, hem passat una miqueta de calor.

Amb el Josep A, hem anat junts fins el km.22 aproximadament durant la darrera pujada, on ens hem separat. A partir d’aquell moment, baixada a velocitat de creuer atrapant de tant en tant algun corredor i arribada al camp de golf després de 3h 31min i casi 28km a les cames fent una cursa conservadora, anant de menys a més i acabant amb molt bones sensacions. Com en altres ocasions, he portat la càmera a la mà durant la cursa i he pogut captar imatges de la meva pròpia arribada així com de les espectaculars vistes que hi havia durant tot el recorregut (Més avall, el link al reportatge fotogràfic).


Ha estat un cap de setmana inoblidable on les estrelles han esdevingut terrenals! Gràcies Kilian. Gràcies Mireia. Gràcies a tot l’equip Salomon. Gràcies a l’organització i voluntaris i mil gràcies al voluntari francès que ens ha guardat les claus del cotxe i ens ha esperat a l’arribada per tornar-nos-les.

Fins l’any que ve!

Òscar M.

Enllaç: Fotos Trail Font Romeu 2011


18/06/2011

Marxa Cap de Rec 2011



L’aventura va començar el divendres. Vam arribar a Lles de Cerdanya a pocs minuts de les 10 de la nit i ens vam dirigir directament a la casa rural Cal Rei on teníem habitació reservada. Només arribar, en Lluis ens va acomodar a una taula llarga on un grup de gent ja anaven per les postres. Eren gent de Tàrrega que també participaven en la cursa. De seguida van començar les converses sobre anècdotes i experiències en marxes… El sopar, senzillament immillorable. Amanida verda, sopa de fideus i cigrons, pollastre rostit i un pastís de poma boníssim. Després una volteta pel poble i a dormir aviat.

L’endemà, o més ben dit al cap de poques hores, va sonar el despertador. Eren les 5 del matí. En Lluis ens va deixar embotits, formatges i pa a taula. Després d’esmorzar a corre-cuita, cotxe i cap al refugi de Cap de Rec a 1980 m. , situat a pocs quilòmetres de Lles. Aparcar i amb el temps just per anar a buscar les targetes de control de pas, ja va començar la marxa a les 6 en punt del matí, entre rialles, paraules d’ànim i uns crits de “Visca la terra lliure” llançats per un clàssic de les marxes de muntanya , dues vegades “finisher “de la UTMB.


La marxa comença amb una baixadeta suau entre bosc fins al poble de Viliella on i ha el primer avituallament. Xocolata desfeta i coca. Aprofitem la baixada per trotar una miqueta suaument i anar guanyant posicions per no fer cua a la pujada que s´ens acosta. Poc desprès, el camí es torna planer per prats d’alta muntanya on pasturen lliurement cavalls i poltres. A partir del Km 7 afrontem una pujada contínua però suau que ens porta cap a Prat Xiuxirà on hi ha el segon avituallament. Pa amb tomàquet i embotit o formatge. El paisatge es immillorable. No havia vist mai res semblant. Rierols i torrents per tot arreu. Agafem forces. S’acosta la primera pujada de veritat. Seguint el curs del riu Vallcivera anem pujant fins el coll que porta el mateix nom i que ens portarà als 2534m d’alçada. Encara no son les 9 del matí i aquí dalt hi fa un fred que pela. La pujada ha estat dura però anem frescos i tot i que es nota l’altitud no tenim problemes per pujar a bon ritme. Tothom s’abriga com pot. Petit avituallament de fruits secs al refugi del Llac de l’Illa, ja a territori Andorrà. La vista des d’aquí dalt no es pot explicar. Ja som al Km 19!
Des d’aquí, comença una llarga baixada molt tècnica entre arrels i pedra per corriols estrets de gairebé 10 Km. descendint per la Vall de Madriu, patrimoni de la Humanitat i una de les més belles d’Andorra. Es una dura prova pels quàdriceps, us ho asseguro. La fem corrent integrament i guanyem moltes posicions. Anem sense aigua i tirant de sucres, però falta poc per arribar a l’avituallament d´Engolasters a Andorra, només una pujadeta de 2 Km per una tartera complicada que creua amb el Camí dels Matxos, una altra marxa mítica de la zona. Un cop a l’avituallament, paradeta de 10 minuts. Entrepà de bull, beguda isotònica, ibuprofè i carregar dipòsits d’aigua. S’acosta el pitjor. Som al Km 31. Des d’aquí fins al km 34 passem per alguna urbanització de les Escaldes. A pocs metres per sota nostre veiem Andorra la Vella amb Caldea a primer terme. Venen ganes d’engegar-ho tot a rodar i anar a fer un banyet a les piscines d’aigua calenta…


A partir del Km 34 tots els records son confusos. No us exagero si us dic que mai havia fet res tan dur com la pujada des d’Andorra al coll del Perafita. Son 8Km de camí molt costerut que puja fent esses seguint el curs d’un rierol. No hi ha absolutament cap pla per fer un respir . Es pugen de cop 1365 m. de desnivell positiu per arribar fins als 2575 m.
Ens ho vam prendre amb calma i xino-xano, sense parlar i mirant a terra, va manar pujant fins al refugi de Perafita, ubicat enmig d’un prat d’alta muntanya solcat per desenes de rierols i on de nou ens hi esperen manades de cavalls en llibertat. Aquí tornem a tenir un miniavituallament de dàtils i fruits secs. Mengem una mica i acabem de pujar els últims 250 m fins al coll del Perafita on encara ens trobem neu de l´hivern. Després una baixada tècnica per la tartera del Perafita, que per sorpresa nostra descobrim que encara tenim forces per fer-la trotant, ens porta fins al refugi dels estanys de la Pera, al Km 43. Allà si que podem carregar aigua i menjar una mica de coca de crema boníssima. Ens diuen que nomes ens queden 8 Km de camí pla i baixada. Portem 8h 51 min de marxa. Això ens anima i sortim disparats muntanya avall.
Aquesta última part del recorregut, tot i ser baixada, es força tècnica ja que es passa per una zona de prats en la que s’han de saltar molts rierols i passar per ponts fets amb troncs que alenteixen la marxa. Finalment s’arriba al camí conegut com l´autopista de l´esquí de muntanya de l’estació de Lles que ens porta de nou cap el refugi de Cap de Rec en 10h i 2 minuts.
Els números son infernals: 52 Km, desnivell acumulat de 5200 m., altura màxima 2572 m.. Però ha valgut molt la pena. Estem molt contents i tot i que físicament hem patit molt, hem arribat al final amb una certa dignitat.

Ha estat una experiència impressionant. Abans de començar, els veterans de la marxa ens deien que es la marxa mes bonica de totes les que es fan. Ara sé que es veritat.

Fins l’any que ve Cap de Rec.

Èric H.



19/06/2011

I Cursa de la roca Negra



Un parell de fotos dels CnR’s a la cursa de la Roca Negra (Jose Ramon A. estrenant samarreta).Al final casi 23km (21.7 previstos), es van treure del barret una última pujada que no era al perfil original. No fa molta gràcia quan estas al km21 i penses que et queden 500mts i son tres quarts de dotze.

Va estar bé com preparacó per a Font Romeu i però més dura del que pensava.

José Ramón A.




05/06/2011

Marató de Muntanya de Berga



L’enhorabona als cracks Lluís F i Oriol D que amb poc més de 6 hores han finalitzat una duríssima i espectacular marató de muntanya després de pujar dos cops als Rasos de Peguera i d’aconseguir superar l’ascens estrella de la cursa: la Gallina Pelada!!



Diumenge 5 de juny de 2011

Aquest any ha tornat al circuit de Curses de Muntanya la Marató de Muntanya de Berga, després de dos anys sense fer-ho. És una de les curses més emblemàtiques i dures, durant l’any 2007 i 2008 va inaugurar les Buff Skyrunner World Series, la Copa del Món de Curses de Muntanya, i aquest any 2011 puntua per la Copa Catalana de Curses de Muntanya 2011 (skyrunning). Amb aquest cartell de presentació i sent una de les maratons de muntanya més dures que existeixen, vaig decidir participar-hi. (Llegir la resta la crònica de Lluís F.)



Felicitar també al Marc C que l’hem deixat sol per les muntanyes del Lluçanès, a la Cursa de les 3 Comarques (Alpens). Tot i els 26kms i 1.060m de desnivell positiu acumulat, el seu debut en la “llarga” distància a la muntanya ha estat tot un èxit!!


29/05/2011

27’5 km – 3.052 metres de desnivell

Click per veure la resta de fotos

Diumenge 29 de maig 2011

Inici i final: Sant Esteve de Palautordera

Exigència física: Mitjana-alta

Distància: 27.500 metres

Desnivell acumulat: 3.052 metres

Desnivell positiu: 1.526 metres

Desnivell negatiu: 1.526 metres

La primera cita important de la temporada era aquest diumenge a Sant Esteve de Palautordera. L’Asics Trail de Sant Esteve és una cursa dura, però bonica. A la falda del Montseny s’inicia aquest trail que ens portarà fins a 1.100 metres d’altitud i que comença suau (llegir més)

Autor: Lluís F.


30/05/2011

XI Cursa de muntanya de Rubí (08/05/2011)

Tot i que una miqueta tard, aquí hi ha les fotos dels CnR’s a la cursa!


15/05/2011

III MITJA MARATÓ DE FORMENTERA

Click per veure la resta de fotos

Click per veure les fotos

TOT A PUNT. TRAILWALKER 2011,

EL REPTE SOLIDARI: 3.070 euros aconseguits en donatius

EL REPTE ESPORTIU: 100km



01/05/2011

IX MARATÓ D’EMPÚRIES

Click per veure el reportatge fotogràfic de la cursa

Moltes felicitats a tots els CATnRUNNERS que han finalitzat la Marató d’Empúries!! Gran debut de la Neus P.

Avui hem descobert un nou talent, un diamant en brut…i és que la Joana S. ha debutat en el món de les curses populars. Ha optat pels 10.000m i ho ha fet amb una molt bona marca! (Haurem de negociar les condicions contractuals…)

Felicitem també als nostres amics Corredors de Fons de Viladecavalls i, en especial a la Isabel O. per la seva victòria a la general femenina que l’ha convertit en la nova campiona de Catalunya en la llarga distància!!


25/04/2011

CURSA DE FONS DE CANOVELLES

PER QUÈ 5 EUROS ?

“És de calaix que el món de l’atletisme popular està en un dels seus millors moments. Hi ha molta afició al córrer i gairebé totes les curses tenen un gran nombre d’inscrits. En moltes ocasions, inclús, s’arriba al límit d’inscripcions i hi ha atletes que es queden sense poder córrer per culpa d’altres que a vegades ni corren i que només van a recollir la bossa.

Crec que a ningú se li escapa que en moltes curses s’estan cobrant preus d’inscripció desorbitats justificats en moltes ocasions per la gran bossa d’obsequis que es dóna als corredors o a vegades ni això… sinó simplement per pagar la samarreta.

Aquest any nosaltres volem dir prou!!!. Nosaltres i, creiem que molts atletes, estem cansats d’haver de pagar aquests preus per poder córrer. Sembla que el més important és anar a veure quin obsequi em donen… i de pas corro. Senyors: AIXÒ NO ÉS L’ATLETISME.

Ha de primar abans de tot el córrer. El voler fer una determinada cursa és el que veritablement ha d’omplir al corredor i no que et donin tal o qual samarreta, motxilla o el que sigui. Per això aquest any no donarem obsequi a la cursa, una mica com a protesta contra el que està esdevenint “L’ATLETISME POPULAR”.

Els atletes populars s’estan convertint en un negoci. Per això la RFEA ha tret el famós Carnet del Corredor (per treure’n diners), per això alguns organitzadors pugen preus any rere any tot i la crisi… Però això seguirà passant mentre la gent segueixi pagant aquests preus. N’hi ha curses en que realment es fan molts i molts diners i que de vegades ho volen dissimular destinant una ínfima part a projectes solidaris. Però bé, molts corredors se’n van a casa contents amb la bossa que els hi donen i ja està. Doncs no, no hi estem d’acord i aquest és un tema que ens sembla vergonyós.

Nosaltres, torno a dir, volem primar abans de tot el córrer. No volem presumir de tenir rècord de participació quan sabem que uns 100 o 200 inscrits han fet la nostra cursa caminant, a vegades ni l’han fet i només venen a recollir la bossa d’obsequis (i per culpa d’aquests, potser s’ha quedat gent sense córrer). Ens estimem més que tothom que vingui, participi a la cursa, gaudeixi del recorregut que hem preparat amb molta cura, que els millors tinguin el seu premi (hi ha més de 60 trofeus), que tothom recuperi forces amb el seu entrepà de botifarra i la seva beguda. Que no falti aigua als avituallaments, que estiguin els quilòmetres marcats, etc. A més a més, també aquest any pensant en donar encara més detalls de qualitat hem volgut posar control de temps als Km 5 i 10 per tal de tenir els temps parcials. Tot això pensant en vosaltres, els corredors.”

ALFONSO GUILLEN ZURERA.

Director de la Cursa de Fons de Canovelles

Article extret de la revista de la XXI Cursa de Fons de Canovelles i reproduït amb el permís de l’autor.

CATnRUNNERS subscriu totalment el punt de vista que ofereix l’article.



Col•laboradors de


Gràcies a les visites!!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: